top of page
Buscar
  • Foto del escritorSandra Gimenez

PERQUÈ UN ETIQUETATGE?

Assistir a un professional de la psicologia pot resultar difícil per diversos motius: el temor a ser diagnosticats amb alguna condició, el judici que altres puguin fer quan saben que busquem teràpia, la percepció que només necessiten teràpia aquells amb problemes greus, la creença errònia que podem resoldre-ho tot sols, la negació de necessitar ajuda o acompanyament, entre d'altres. No obstant això, el que condiciona aquests pensaments limitants és la por a conèixer-nos a nosaltres mateixos; a identificar els obstacles que ens frenen i afrontar les emocions que intentem evitar, a un segon pla i així posposar la decisió que saben que hem de prendre.; això, sense donar-nos l'espai necessari per expressar-nos, cosa que pot afectar negativament tant la nostra salut mental com física, I és llavors que finalment decidim buscar l’ajuda professional que necessitem.

¿I que són es etiquetes? Són categories que donem a les persones en funció de característiques psicològiques o comportaments observats. Aquesta pràctica pot tenir implicacions tant positives com negatives, ja que pot influir en la manera com les persones mateixes es perceben a si mateixes i a com són percebudes.

El diagnòstic en l’àmbit de la salut mental pot tenir un impacte significatiu en l’autoestima d’una persona. En rebre un diagnòstic, la persona pot experimentar una varietat d'emocions, com alleugeriment per entendre els seus símptomes que experimenta, alhora que pot sentir-se estigmatitzada o preocupada per les implicacions d’aquest.

Per a què serveix aquesta "etiqueta" derivada del diagnòstic? Proporciona  una sensació de tranquil·litat inicial? En certa manera és possible ja que necessitem començar a través d'una entrevista i un diagnòstic que ens poden orientar en en moment inicial de la teràpia i en la proposta conjunta amb la persona dels objectius d’aquesta. Partirem d’aquí, més que d’una etiqueta que es posa la persona o se li és posada, i, a vegades, confon a l’hora de valorar els trastorns, les dificultats, els trets de personalitat que té la persona. I és molt comuna aquesta etiqueta posar-la ja des d’etapes infantil a qualsevol edat.   

A partir del que observem els professionals de la psicologia, dels seus comportaments, de l’avaluació des d’una evidència científica, és quan podem orientar  en el camí de la teràpia, proporcionant-los eines i recursos per oferir-los mentre dura l’acompanyament a la persona que el necessita .No tant per etiquetar, sinó per guiar-los cap a la superació dels desafiaments que ens enfrontem.

L'etiquetatge psicològic, per altra banda, pot ser útil en l'àmbit clínic, ja que pot ajudar a identificar i comprendre millor els trastorns.

El veritable treball comença aquí, desglossant les preocupacions, les emocions, els comportaments i les seves conseqüències, i transformant-los en experiències positives i adaptatives que ens permetin establir relacions saludables en tots els àmbits de la vida (família, escola, sexual etc.).

El problema està en què quan etiquetem una persona, podem influir en la manera com aquesta persona es percep a si mateixa i com és percebuda pels altres. Les etiquetes poden tenir un impacte tant positiu com negatiu a l'autoestima i la identitat d'una persona.

És comú sentir frases com "el Carles és un nen hiperactiu" o "la Martina és una nena amb altes capacitats, però amb trastorn obsessiu-compulsiu", “el Marc és un desendreçat”, sense un examen aprofundit o un seguiment adequat. Això exemplifica la tendència a etiquetar sense una comprensió completa de la situació, el que pot conduir a expectatives equivocades i comportaments autolimitants.

Així com etiquetem als altres, també ho fem amb nosaltres mateixos. Identificar-nos constantment amb etiquetes com "sóc depressiu" o "sóc ansiosa" pot reforçar aquests estats i limitar-nos en el nostre creixement personal. Que esperem de nosaltres? Continuar amb els mateixos pensaments, conductes,… hem d’actuar. No quedar-nos aquí. Acaba sent un tret de personalitat?

Amb aquestes frases dites als nostres fills/es què esperem que facin? Si els ho diem constantment, els hi estem reforçant i seguiran fent la mateixa contenta, no en saben fer d’altra, sinó li ensenyem la correcta. Constament li diem el mateix.

És fonamental anar més enllà del diagnòstic, adquirir un coneixement profund de nosaltres mateixos i actuar de manera adequada davant les situacions que es presentin. Som molts sensibles a allò que creiem que som, que som i el que ens diuen que som.

Per a poder sentir i que hi hagi un bon acompanyament amb l’ajuda d’un professional de la psicologia, és crucial un treball col·laboratiu i compromès entre la persona, el el professional i la família. L'etiquetatge no només és un obstacle per al progrés personal, sinó que també ens condiciona a través de la frase "com que sóc..." o "com que tinc...".

Demanar Teràpia psicològica no ens fa més dèbils, al contrari,  és una solució efectiva per acompanyar-nos en aquest procés de creixement personal i desfer-nos d'aquestes etiquetes autoimposades que ens limiten i ens bloquegen emocionalment i de manera existencial.






12 visualizaciones0 comentarios

Comments


bottom of page